Tinc calor i tinc fred. L'altre dia dins es teu cotxe, ens vàrem dir que ens estimàvem. També ens vàrem besar amb tendresa. Un altre dia, a ca meva, també ens vàrem besar. Ens vàrem dir que teníem ganes de dormi junts. Tenc ganes de dormir amb tu... pjpnbpnfubjpaodfnonb, però no me diguis això que me n'he d'anar!!! Te n'anares, finalment, però jo tenia ganes de dormir amb tu. Tu també, t'ho vaig veure al final de les teves pupil·les. Vàrem matar a tot aquell que pensava que la tendresa i el sexe estaven renyits. Vaig llogar tot l'amor possible per donar-te'l a tu. Ens vàrem mostrar quantes besades són capaços d'aguantar els nostres colls (mai sabem qui guanya, però ho intentam sempre!)
Un altre dia, a aquell graó d'aquella tenda de roba tan cara, tots dos aferrats, abraçats, tots dos enamorats del món, tots dos amb cara de 'moñitas'. Ens besàrem també, ens abraçàrem, ens vàrem dir que ens estimàvem. Que volíem dormir junts. I una altra vegada lo de sempre; els colls, les pells, les ganes, el cotxe, els pèls de punta... Sempre. I mai.
Un altre dia, a un altre lloc. I un altre lloc a un altre dia. I així des que va passar tot això. I així des que ens vàrem mirar d'aquella manera, des de que ens vàrem besar dient "esto es muy raro... no?", des de que vàrem decidir que l'amistat no estava barallada amb la tendresa de l'amor efímer. (Efímer no perquè sigui un tipus diferent d'amor, sinó perquè, com diu MB, només se pot aguantar l'amor de veres per un segon.)
Ho vàrem decidir, o no. Jo sí. Ell no ho sé. Tu, no ho sé. Però jo ho vaig decidir. Tenia por de fer-te mal, però després vaig pensar que per estimar a una persona -encara que sigui d'aquesta manera tan especial- no s'ha de fer mal a ningú. Que estimar a vàries persones, per tenir tipus diferents d'amor, tipus diferents de relacions, no implica fer mal a la gent. La gent, ara, ets tu. Perquè els altres no m'importen, ara. Jo no te vull fer mal a tu. No te vull fer mal, no vull que no m'entenguis. Jo puc estimar-te en un segon i mig, puc mirar-te i dir-te que t'estim. No t'estic enganant. No ho sabria fer. Però tampoc sabria prometre res més. Ni més, ni res. No te puc prometre res. T'estim. Ara, en aquest moment. Ahir a la nit, mentre te besava, mentre t'acariciava, mentre t'estimava. Altres vides varen sorgir dels sons que creàvem mentre ens besàvem sa pell de sa vida. Però res més. És que res més seria vera. Res més que això és vera.
Avui m'he aixecat amb tu. Ahir te vaig estimar. Tal vegada te vaig contar massa tard el que jo entenia per 'amor'. Però tal vegada la gent podria deixar de banda els seus prejudicis i no acusar-me de coses que jo no som. Tot això no significa que vosaltres no deixeu marques als meus llavis, no significa que no sigueu res, sinó tot el contrari. Si no ho enteneu, perfecte. Jo tampoc vos entenc a vosaltres, i no per aquest motiu puc dir que el que sentiu vosaltres no és amor. Amor, per mi, és això.
