De sobte avui, m'aixeco i torn a veure el cel que, encara que està ple de núvols, deixa al sol encalentir-nos una mica. I la vida és una festa, i tu em somrius.
M'aixeco, sabent que avui tenc menys coses a haver de fer que normalment, em dutxo i tu em demanes: amor, ¿te has ido ya?
-Nooooo, estoy en la duchaaaaaa. ¿Qué te pasaaaaa?
-Nada, nada, tranquila. Sólo que no te había sentido levantarte
Somric i m'acabo d'aixugar la pell.
Avui torn a l'institut. No hauria de dir "torn", perquè tornar implica haver marxat algun pic... I jo no sé...
A les 10.15 arriba el meu pare: duu unes bosses de coses per vendre i coses per arreglar. Parlam uns minuts i marxa. A les 1.40 em trobo amb el senyor de les mans boniques, amb el què ara torn a compartir part de cada dia. I és el millor de tot, compartir-ho amb ell, riure i somriure dins cotxes blancs, nous i vells.
Entram i em saluda mig centre. I arriba ella. Ens explica coses del treball que volem fer, i de sobte atura, m'acarona la nuca, i diu: ay, estás muy guapa, eh! muy guapa.
Jo somric i ella continua parlant, i fent feina i deixant part de la seva pell en el què fa. I nosaltres l'escoltam i treballam en silenci. Encara brillen els seus ulls negres, com aquell dia. Preciosa.
Després ell i jo marxam, feim una activitat sintètica més rient que escrivint i ens abraçam i ens besam. Em fa sentir diferent. Em fa sentir feliç, ell.
Després ens separam, vaig a casa dels pares i parlo amb mamà una estona. És la llum, ma mare. Està disfressada de persona, però no ho és. És molt més que això. Arruga tots els somnis dels món; la realitat, la planxa.
Marxo, vaig a comprar, em saluden moltes persones que comparteixen feina amb jo, i quan surto: ella. Després de temps, després de sofriment, de patir, de somriure d'amagat, de dues nines demanant desitjos cruels, avui, ella, torna. I torna amb un somriure als llavis, amb una il·lusió al cap, amb cabells nous (arrissats!) i em torna a pitar des d'un cotxe gran, i vol ser ballarina, i vol ser mare, treballadora, dona, persona i sana. I estic segura de que ho aconseguirà. Ara és el seu moment.
I el nostre, el meu.
En moviment sóc molt poderosa, i tots vosaltres, també.
I la vida és una festa. Torna a ser-ho, almenys avui. La dansa que em proposeu m'agradarà segur.
Seguiu ballant!!!
