Desperta en aquell llit un matí més, un matí de cap de setmana més.
Des de fa ja alguns mesos, dormir allà, amb ell, és ja una rutina els caps
de setmana. Fa uns mesos, només eren uns desconeguts, però avui, dissabte,
torna a despertar amb ell.
Es desperta suau, amb el tacte de la seva mà cercant la seva cintura, despullada,
tranquil·la, tendra. Encara no ha obert els ulls i ja se li marquen els clotets
del somriure a les galtes.
Ell tampoc ha obert els ulls de moment, la seva mà la cerca com si sabés que
els caps de setmana, primer, toca Espurna. Quan ha arribat a ella, amb tota la
suavitat del món, l’acarona, agafa la seva cintura i l’apropa al seu cos.
Tampoc li costa gaire, ja que el cos d’ella, només en sentir el reclam, es
belluga lleuger per trobar el del seu company, Foc.
I així, sense obrir els ulls, amb la poca claror que entra per la finestra,
els dos somriuen lleument, embolicats amb les seves cames entremaliades, el cap
d’ella al pit d’ell, les mans d’ell a l’esquena d’ella, i al seu cul, i a les
seves cuixes, acolorides. Ella és petita, es sent petita als seus braços i no
és capaç de veure’s d’una altra manera, ja. Espurna sent immens a Foc. Tal vegada
no sigui per tant; de fet, en coneix d’altres més grans. Però aquella sensació
surt de qualsevol cosa viscuda, surt de qualsevol record i, a vegades s’atreveix
a pensar que també d’aquelles imaginacions que durant tota la vida han estat
tan seves, tan pròpies. Foc és immens en un altre sentit. És immens perquè la
conté, la sosté, la fa volar, l’abraça més enllà del que es pot veure. Des de
la primera abraçada, Espurna ja es va sentir part, encara que llavors, no ho
era.
Avui es desperten junts, novament, com dic. Somriuen, potser dormiran una
mica més. Ell, tímid i discret, es desperta ja erecte. L’abraça i ella nota també
aquesta característica a la seva pell, al seu pubis aferrat al de l’home. Si és
possible, ara somriu més. Dormiran, tal vegada un poc més, si no es comencen a tocar,
acaronar, sentir... I acaben incendiant l’habitació. Novament. Dissabte matí.
El somriure preciós del foc. El càlid record d’Espurna.
