jueves, 10 de diciembre de 2009

Triángulo sin alas


Él me mira, tú me miras. Yo te miro, nos miramos. Él te mira, tú le miras y los tres nos miramos. Miradas volando, miradas cruzadas, miradas en tensión, miradas de deseo...
Y palabras, risas y gente...
No sé a quién mirar y mis ojos no me hacen caso. Te beso, y le miro mientras él me mira. Tú le miras recelosamente; ¿qué pasa aquí? Entrando en el juego, él sigue mirándome, mientras tú le miras y vuelves la mirada hacia mí. No, no le estoy mirando, estoy riendo. Tranquilo. Seguimos riendo mientras nos miramos. Diferentes y deseables tanto como deseosos, me miráis. Le beso a él y tú miras. ¿qué piensas? Inmediatamente después de besarle, regreso mi mirada a tus ojos, y me miran divertidos. ¿Te gusta este juego, verdad? Lo sé.
El tiempo va pasando y vuestras miradas se van turnando, a la vez que se intercalan con períodos de risas y tranquilidad entre los demás. Luego vuelves a mirarme, tú, el de ojos rasgados, con esa escalofriante mirada que me eriza la piel. Intento esconder mi perdición hacia su mirada, y te miro a ti, el de labios carnosos, que dirige su mirada hacia él, y me mira nuevamente, y deseo tus labios.
Otra vez...
Se repite el tráfico de miradas sin peaje. Gratuitamente nos miramos. Alguno, divertido, sonríe de medio lado, otro, receloso, intenta controlar la situación, y la última, aquella de larga cabellera morena, disfruta mirando sus miradas...


¿Dónde estaba esto cuando tenía alas?

viernes, 4 de diciembre de 2009

RIURE




Te mir amb olor de benzina. Els teus ulls relampaguegen en mí alguna vegada. Rius i jo somric de veure't riure. Seguesc mirant-te, no ho puc evitar; la teva pell i els teus perfectes llavis criden la meva mirada... i els meus llavis són cridats també, però no hi van, són prudents.
No puc aturar de riure. Avancem en l'espai, però no estic gaire segura si en el temps també. Mir cap endavant i no veig res, obscur, tot se presenta davant els meus ulls que m'avisen de que qualque cosa no va bé. El cervellet que ocupa el meu cap ho sap. Els meus ulls te miren i el meu cor s'excita de mirar-te.
No sé ben bé el que estic sentint. Aguanta, per favor. El teu somriure s'endinsa dins meu per recòrrer tot el meu cos, allojant-se per sempre més en el meu cervell, reapareguent en les meves nits d'insomni i en les que sí puc dormir.
T'ador. T'ador amagada, t'ador d'incògnit, t'ador...
Ets el déu de la meva vida i no puc evitar compartir els meus pensaments amb tu. Besar-te? Jo mai he sentit aquest plaer... seria un plaer? què se sent, besant-te? Què se pot sentir quan els No ho vull sentir. Vull disfrutar del meu pensament, dels meus desitjos, de les meves miradas envers aquell ésser que riu...
Per favor, mai deixis de riure...