Plenitud

Vainilla. Avui, altra vegada, m'has enamorat. Fa ja molt de temps que m'enamores, m'enamores i m'enamores. 

Estava allà adalt, sota una tarima, darrera d'ell tota una feina de la vida. Rigurositat, educació, passió i sobretot, humà, home, persona, somriure. 

Ell no només és un encant; és que m'encanta. A mi, molt. Les seves mans, els seus gestes, els seus desitjos, la seva manera de mirar-me, somriure i mostrar-me la vida en un somriure. 

Ell juga a una altra lliga, que és també la meva. La lliga de l'amor, de les mirades, els somriures, les amistats i el control, perdut, recuperat, perdut. 

I, ara que les meves pupil·les encara pensen en tu, descobreixo que darrera d'aquestes paraules hi ha també la teva lletra, feta per aquelles mans teves tan tebes, tan meves, molt meves. 

De la meva ment, de la meva boca, les meves mans i la meva escriptura, la meva sexualitat, la meva pell, el meu record, la meva manera de ser i de fer.

Estic plena de tu, i ara, encara vull més.