Sobtadament, somriu

Mai hagués pogut ni imaginar que això passaria, i que, sobretot, passaria a aquest moment de la meva vida. 

Des de ben al principi d'aquest somni ja m'imaginava a un claustre de professors, a un departament de filosofia amb companys i companyes amb els quals he compartit, he viscut i he parlat des de la pell cap al món. 

¿Te imaginas que nos encontremos algún día en una sala de profesores? Però avui... Estic de pràctiques i la meva "tutora en funcions" és una d'aquestes companyes. Ahir em va enviar una foto de la seva assignació de pràctiques, amb més somriures que pors i amb més pors que seguretat, i em va eclipsar la seva alegria. Jo, a un tren entre camps, a camí entre Andalusia i el meu món real, somreia i repetia una i una altra vegada qué fuerte, es que es muy fuerte. 

Na Tania. Aquella nina "exemple de bellesa natural", petita, forta, dona, amable, somrient, científica i filòsofa. Amb la que he compartit dies de platja, converses a un cotxe al camí de casa seva, alumnes de repàs, na Tania. Companya d'institut, d'altra aula, de carrera, d'altra univeristat, de pràctiques, d'altre institut. Avui, ara mateix, mentre jo faig llistes d'alumnes de B2A i B2B (el seu i el meu curs de fa ja un parell d'anys), ella fa classe als de B1A, que la miren per primera vegada i ens abraçar-nos juntes, darrera, davant d'una pissarra i amb els ulls estranys, a mig camí entre l'alegria i la raresa. 

I no veig més que oportunitats d'aprendre, de crèixer, de conèixer-la, de fer-la un poc més meva i ser un poc més seva. Tania, aquella nina amb la que tinc tantes coses en comú i tantes altres que em separen. Confidències llunyanes ja i obscures a la nit de la meva vida. Tania, amiga, companya. Avui, també tutora però sobretot companya. Tania, quines ganes de començar. De començar a caminar amb tu a aquest repte que sen's presenta. Tu, com a substituta de filosofia al nostre institut, jo, com a alumna de pràctiques al mateix, tu cobrant, jo pagant, però les dues aprenent, fent-nos costat, somrient pels passadissos que un dia ens varen veure riure i plorar. Tania, quina emoció!! 

PD: T'esper a Ca'n Gori, al temps del pati, entre la teva classe de B1A i la meva de B2B. Somriu!!