RIURE

Te mir amb olor de benzina. Els teus ulls relampaguegen en mí alguna vegada. Rius i jo somric de veure't riure. Seguesc mirant-te, no ho puc evitar; la teva pell i els teus perfectes llavis criden la meva mirada... i els meus llavis són cridats també, però no hi van, són prudents.
No puc aturar de riure. Avancem en l'espai, però no estic gaire segura si en el temps també. Mir cap endavant i no veig res, obscur, tot se presenta davant els meus ulls que m'avisen de que qualque cosa no va bé. El cervellet que ocupa el meu cap ho sap. Els meus ulls te miren i el meu cor s'excita de mirar-te.
No sé ben bé el que estic sentint. Aguanta, per favor. El teu somriure s'endinsa dins meu per recòrrer tot el meu cos, allojant-se per sempre més en el meu cervell, reapareguent en les meves nits d'insomni i en les que sí puc dormir.
T'ador. T'ador amagada, t'ador d'incògnit, t'ador...
Ets el déu de la meva vida i no puc evitar compartir els meus pensaments amb tu. Besar-te? Jo mai he sentit aquest plaer... seria un plaer? què se sent, besant-te? Què se pot sentir quan els No ho vull sentir. Vull disfrutar del meu pensament, dels meus desitjos, de les meves miradas envers aquell ésser que riu...
Per favor, mai deixis de riure...