Avui... Avui t'estim més que mai. Avui he pensat amb tu en aixecar-me, he encés l'aparell, he llegit els teus missatges, escoltat la teva música, vist la teva foto i, consegüentment, m'he enamorat.
Avui, en classe de filosofia de la ciència he escrit el teu nom, sense adonar-me, als meus apunts, al costat de les lletrs "JM=GC" (altres lletres que signifiquen tant).
Avui he dinat defora, sola, mirant el cel tan blau com els teus ulls, que em miraren d'aquella manera mentres jo reia empagaïda.
He pensat avui amb els teus cabells rossos, arrissats, despentinats i amb una graciosa asimetria al final (la colita).
Avui, a més, he pensat en ta mare, que ahir em deia que tu, amb 16 anys vares dir-li que, si qualque dia formaves una família, volies formar-la amb aquella al·lota de la teva infantesa. Avui, he somrigut pensant en el teu somriure aquell matí, quan despertaves als meus braços, tu i els teus ulls de cel. Avui el cel, els núvols, el sol, el fred i jo mateixa m'ha parlat de tu, com ahir ho feia ta mare, i m'han dit que ets genial, meravellòs i increïble i jo...
Jo avui he somrigut, m'he mirat al mirall i m'he dit: enhorabona, ulls de bosc; ulls de cel mai no va marxar de la teva ment, i ara saps que tu tampoc de la seva... Per ell, sempre has estat... Important?
No hay comentarios:
Publicar un comentario