Em passo els dies esperant la nit. Com et puc explicar que seguesc aquí, que no puc anar-me'n sense tu. No puc arribar on ets tu. Veig reflexada la teva llum, i no puc evitar sentir-la dins meu. Acabat, te mir als ulls com si tenguèssin la meva salvació, inconscient i indiferent a que ja, per a mí, no hi ha cap salvació possible. En cada realitat que he viscut amb tu, d'aquelles que tu inventaves, d'aquelles que mai vàren ser real, et sentia meva. Encara que jo no et vaig demostrar mai tot el que realment eres per a mí, avui estic, necessàriament, pensant amb tu. Boig per tu. Boig per els teus escrits, els teus malucs, la teva imaginació i la teva cintura. Tu sabies que m'encantaves, i t'aprofitaves d'allò. És vera que mai vas estar molt segura dels meus sentiments, però sí -sempre- del meu desig físic, carnal, no només cap a tu, sinó al teu voltant. Així, innocent però sabent en tot moment el que feies, em somreies, reies amb les meves pardaleries i, fins i tot, me feies l'ullet quan em veies pel carrer. Et feies la nina petita, o tal vegada ho eres, ho ets. Allò que sempre escrivies tu d'alguns al·lots que t'agradaven, allò de la barreja entre el nin i l'adult... Allò es veia -i esper que encara es vegi.- en tu a cada segon de la teva existència. La innocència més pura, però el risc i l'aventura de conèixer més de tu, més, encara, de la teva infantesa i de la teva maduresa, en tots els sentits. Sempre m'ha cridat l'atenció la teva formació, el teu enteniment i, com perfectament saps, la teva imaginació. És clar que avui, encara que no ho vulgui reconèixr, el que record amb més nostàlgia i, encara amb més desig, no és tot allò. Ets tu. Sense més. Sencera. Física i mentalment; Tu. Els teus ulls, que mai em deixaves afalagar, els teus canyells, sempre amb aquella olor tan dolça. Altra vegada, els teus malucs, les teves cuixes i, sempre, sempre... El teu cul. Les teves cames que jo pensava massa per sostenir el teu cos, però massa dèbils per sostenir el teu cor. Les teves curves, les teves línies estilístiques... Tu. Aquella nina, aquella dona. No sé qui eres, no sé qui ets. Només sé, i crec que mai deixaré de creure-ho, que ets meva. Que m'és igual amb qui vas al llit o a qui beses a la porta de qualsevol casa. M'és igual a qui diguis t'estim o amb qui intentis dur la teva vida. M'és igual qui siguis, qui seràs i qui has estat quan jo era allà. M'és igual, perquè només m'importa el meu desig. Tu i el meu desig. Frustrat i maleït, repetint dia rere dia que només era un joc i que, encara que ho repeteixi i ho digui en mil idiomes diferents, el desig m'atormenta. M'atormenta que hagi de ser un joc perquè qualcú em perdoni i m'atormenta perdre't de vista. Perdre de vista el teu moviment, la teva suor, el teu encant... Encara que només sigui un joc.
-Sólo ha sido un juego estúpido.
No hay comentarios:
Publicar un comentario